Sant Esteve d’Olius (1079)

Église romane de Sant Esteve (11ème siècle), Olius, Catalogne. Album de 20 photos. Vidéo de 4’52.

Cliquer sur les images pour les agrandir

L’église présente une nef unique coiffée d’une voûte en berceau, elle-même soutenue par des formerets appuyés sur des pilastres.

Dans le presbyterium s’ouvre une simple crypte dont les trois vaisseaux voûtés sur croisée d’ogives reposent sur un groupe formé de six colonnes et de six pilastres (Guide vert Barcelone et la Catalogne).

Le chevet. Abside en cul-de-four, arcatures aveugles, bandes lombardes (lésènes).

Description de l’église en catalan. La parròquia de Sant Esteve d’Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d’un terme rural. L’edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI i consagrat el 1079, és d’una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals, reforçats a l’exterior per contraforts adossats. L’absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l’element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus bastant altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d’aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l’absis. L’accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és un torre quadrada propera a l’absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d’arc de mig punt per banda.